Ortografia

En el tema de l’ortografia tractem quatre aspectes que són imprescindibles per realitzar un bon ensenyament i correcció del tema en qüestió: la diferència entre l’error i la falta, què és la regla i què és la norma, quins recursos es poden fer servir per ensenyar l’ortografia i com hem d’actuar davant d’un alumne amb dislèxia.

A partir de la cerca de diferents documents com el llibre “Reparar la escritura: didáctica de la corrección de lo escrito” de Cassany, i després d’haver llegit el que diu la RAE (Real Academia Española) i de fer diverses entrevistes a mestres, vam ser capaços d’abordar aquests quatre temes. A continuació, exposarem de manera resumida els nostres resultats.

Pel que fa  a l’error i la falta, un error és el producte d’un defecte de la competència lingüística, és a dir, es comet quan l’escriptor desconeix una regla gramatical o una paraula, ja que encara no s’ha treballat a classe. En canvi, una falta es produeix quan s’està distret o quan s’està acostumat a escriure d’una determinada manera i, per tant, no s’escriu de manera correcta aquella paraula encara que ja s’hagi treballat a l’aula.

Quant a la regla i la norma, hem de saber que la regla la podem definir com allò que ha de complir-se per estar convingut per una col·lectivitat;  en canvi, la norma és un conjunt de criteris lingüístics que regulen l’ús considerat correcte de la llengua.

Fent referència a les millors estratègies i metodologies per poder corregir l’ortografia a l’aula, cal tenir en compte diferents aspectes. En primer lloc, tenir present que només hi haurà correcció si l’alumne és conscient de l’error que ha fet i té interès a corregir-lo. S’ha de començar a corregir des de cicle inicial, però sempre de manera gradual i tenint en compte l’ortografia natural de l’alumne al començament de la seva escriptura. A mesura que l’alumne va aprenent i assolint nous continguts ortogràfics s’ha de ser més estricte corregint les faltes. A més a més, aquesta correcció es pot fer de diverses maneres, per exemple entre alumnes fent intercanvis de textos, penjant treballs per fer observacions i suggeriments entre els iguals, tenint responsables per corregir, etc. És important també tenir presents tant els errors com els encerts.

Per últim, teníem el dubte de com ensenyar i corregir l’ortografia als alumnes amb dislèxia. A través de les entrevistes que hem realitzat, sabem que a cada escola es realitza de manera diferent. No obstant això, considerem que el millor és treballar de manera col·laborativa entre el centre, les famílies i l’EAP (Equip d’assessorament i orientació psicopedagògica).