Immersió lingüística

La immersió lingüística consisteix en l’escolarització d’un alumne amb un canvi de llengua amb l’objectiu que aquest esdevingui plenament competent en ambdues llengües. D’aquesta manera, podem dir que la immersió lingüística és un dels models que forma part del bilingüisme, entès aquest com la coexistència de dues llengües en un mateix parlant o en un grup social determinat. Quan aquestes condicions no es donen i, per tant, predomina la llengua majoritària en detriment de la pròpia llengua i cultura, parlem de submersió.

Per tal de no caure en aquesta submersió, existeix una legislació lingüística que regula la presència de les llengües als centres escolars. Al territori espanyol hi conviuen diferents llengües (castellà, català, euskera, gallec, balear, valencià i aranès), cadascuna de les quals es troba regulada per la legislació educativa pròpia de la comunitat autònoma a la qual pertany. D’aquesta manera, ens trobem amb set models lingüístics diferents, entre els quals destaquen el model basc (les famílies poden triar quina volen que sigui la llengua vehicular de l’educació dels fills/es, ja sigui castellà, euskera o ambdues) i el model gallec (cerca un equilibri en les matèries que s’imparteixen en castellà i en gallec).

Partint d’aquests models lingüístics, i malgrat la inexistència d’un protocol d'acollida davant la incorporació al centre d’un alumne nouvingut, la línia d’actuació més estesa segueix els passos següents: reunió inicial amb la família i l’alumne, nova trobada d’aquests amb l’ajuda d’un mediador cultural i, finalment, incorporació de l’alumne a l’aula. A partir d’aquí, podem recórrer a un seguit de recursos per garantir una bona inclusió de l’alumne i fomentar la immersió lingüística, com per exemple l’aula d’acollida, l’ús de les TIC i el treball en xarxa, el treball cooperatiu i l’elaboració d’un relat de vida lingüística, el propòsit del qual és recollir i englobar la història i la relació de l’alumne amb totes les llengües del seu entorn (quines llengües i en quin grau coneix, com les ha après, quin ús en fa, quines consideracions sociolingüístiques se’n poden derivar, etc.).